Search results for "actituds lingüístiques"
showing 3 items of 3 documents
Les revistes bilingües a la Tortosa de la II República
2017
Resum: Enmig d’un panorama periodistic escrit exclusivament en castella, sorgeix el primer rotatiu escrit integrament en catala a Tortosa: La Veu de Tortosa . El succeeix La Veu de la Comarca en la voluntat de «desvetllar la consciencia catalanista de la comarca tortosina». Tots dos rotatius representen la introduccio del regionalisme a les terres de l’Ebre i del catalanisme conservador, en una ciutat on predominaren els partits dinastics espanyols durant la primera decada del segle xx. Despres del silenci de la dictadura primorriverista, apareix un setmanari homonim del de principis de segle com a plataforma de difusio d’un partit comarcal afi al de la Lliga Regionalista. En contrapartida,…
Llengües, jóvens i universitat: actituds lingüístiques a València ciutat i l’àrea metropolitana
2020
Aquest article analitza les actituds dels jóvens valencians d’entre els dinou i els trenta-quatre anys respecte a les llengües oficials — valencià i castellà— segons si han realitzat o no estudis universitaris. La investigació se centra en les modalitats lingüístiques castellà estàndard (CS), valencià estàndard (VS), castellà no estàndard (CNS) i valencià no estàndard (VNS), i interpreta les dades d’acord amb el grau d’identificació i ús que els jóvens han assignat a les interaccions comunicatives, la consideració ideològica dels parlants d’una o altra llengua, així com la identificació de trets personals. Entre les conclusions, se destaca la valoració generalitzada de CS com a modalitat mi…
Variabilitat en la realització del contrast en les sibilants sordes del català i del romanés
2021
El romanés i el valencià presenten un contrast similar entre la sibilant no palatal /s/ i la sibilant palatal /?/, però l’articulació de les dues consonants presenta diferències entre les dues llengües. D’una banda, en romanés /s/ es realitza com a dental, més avançada que en valencià; de l’altra, /?/ presenta en romanés un grau de palatalitat major, amb més endarreriment articulatori que en valencià. El primer objectiu és descriure les característiques acústiques d’aquestes consonants a partir del centre de gravetat i comprovar si aquest moment espectral és un bon indicador per a caracteritzar /s/ i /?/ en les llengües estudiades. El segon objectiu és determinar si existeixen diferències e…